05. Menjar, cervesa & músiques del món (què se n'ha fet del sexe, drogues & rock'n'roll?)

Ja plenament integrats en la vida d'estudiant a Brisbane i passant completament desapercebuts entre els pigmeus per la perfecte pronunciació de l'anglès (somiar és gratis...), la setmana passada no vam parar quiets ni un moment!

Tukka Restaurant: cuina tradicional aborigen

Ens moríem de ganes de provar la carn de cocodril i dimarts de la setmana passada vam trobar el lloc ideal per fer-ho: el Tukka, un restaurant que aposta per una nova interpretació de les receptes aborígens. Mentre que en Ferran Adrià va posar de moda el concepte de modificar els aliments, en aquest establiment han apostat per obrir la seva cuina als productes naturals que el país els hi ofereix: cocodril, cangur, emu, pòssum, etc. No és ni millor ni pitjor. És diferent. Després de llegir la carta diverses vegades (era molt divertit haver d'escollir entre plats tan poc comuns per nosaltres), finalment vam tirar:

- Ceviche de cocodrils de granja de Cairns amb maduixes i faves, vinagreta de gerds i amanida de créixens.

- Filet de cangur de Queensland amb llimona murta, puré de carbassa i estofat de ceba de primavera.

- Filet d'emu de granja de Marburg amb suc de taronja i fonoll rostit en patates Galletto

- Sortit de postres hiper-dolces (visca el sucre!).

Menjar cocodril va ser molt estrany, ja que ens el van servir laminat molt prim i quan el menjaves, en un primer moment era una mica dur però després tenia una textura molt curiosa, ja que semblava xiclet. El gust no el vam acabar de poder apreciar, perquè estava acompanyat de maduixes i diversos tipus d'herbes que en distorsionaven molt el gust. Li vam preguntar a la cambrera si sempre el servien tallat prim i ens va dir que depenent de la recepta a vegades era més gruixut. També ens va explicar que el cocodril que havíem menjat havia estat criat a una granja i que tenia un gust similar al pollastre, mentre que els que viuen als rius tenen un sabor més proper al peix. Sí, de fet ja té lògica... Tant el cangur com l'emu ens els van servir filetejats a l'estil magret d'ànec. Es veu que sempre els couen poc, ja que sinó la carn queda molt dura. Si el vols fet, et recomanen que primer el provis poc fet i que sinó t'agrada ja te'l couran més. Com a bon carnívor, a mi el cangur em va encantar, però a l'Helena no li va acabar de fer el pes. És una carn que té un gust bastant fort i no et deixa indiferent. L'emu, en canvi, era molt més suau. Realment va valer la pena i va ser una gran experiència!



Oktober Fest Brisbane

Com que tenim pendent anar a Munic a l'autèntic Oktober Fest a beure cerveses alemanyes (ufff, només de pensar-hi se'm fa la boca aigua), divendres passat vam aprofitar per treure el cap a l'adaptació que els australians han fet a Brisbane. Hi vam anar amb alguns companys de classe, dos dels quals havien estat al d'Alemanya, i ens van comentar que no tenia res a veure, i que l'original val molt més la pena, ja que no és tan car (vam haver de pagar entrada i cada birra valia 10 dòlars!!!!), és molt més gran i hi ha més tipus de suc de civada. Tot i així, va estar prou bé i vam poder beure cervesa de blat alemanya, la qual cosa sempre és d'agrair:) El resum podria ser: entrada a l'Oktober Fest Brisbane, 16 dòlars. Una birra, 10 dòlars. Veure a alguna asiàtica vestida a l'estil de Baviera, no té preu!!!!!!!!!!!!!!!!!



The Queensland Multicultural Festival

Aprofitant que feia un sol eixordador (fins i tot massa), ahir vam anar al festival multicultural que organitza el Govern de Queensland. D'entrada vam quedar impressionats amb el lloc on el feien, el Roma Street Park, perquè és una espècie de jardí botànic molt ben conservat i caminar-hi pel mig ja val de per si la pena. Repartits en diversos espais hi havien cinc petits escenaris amb grups de tot el món, i el que ens van cridar més l'atenció van ser dues formacions d'aborígens australians i una de japonesos. Bé, per ser justos, a aquests últims jo vaig aprofitar per fer la migdiada i l'Helena per llegir... Al llarg de tot el parc trobaves moltes parades de menjars del món i per dinar ens vam posar les botes amb un indi. També podies visitar estands de diverses organitzacions, i a la que devia ser l'equivalent a les antípodes de la Direcció General de Trànsit vam agafar un manual de normes bàsiques de conducció per Austràlia i un mapa de carreteres, que pel viatge per la costa est ens anirà molt bé, juntament amb el que ens van regalar en Pinxo i l'Aitana. Com que el festival era gratuït, evidentment estava pleníssim i hi havia moltes famílies, amb la qual cosa les ombres estaven molt cotitzades. I així vam passar el dia fins a les quatre de la tarda, que vam començar a tirar cap a l'habitació per veure en acció el Wallabies!



Rugby World Cup: Wallabies (Austràlia) vs. All Blacks (Nova Zelanda)

Si el futbol no ens diu res, i de fet a mi els esports en general m'avorreixen, el rugby ja fa temps que ens crida l'atenció. Suposo que a part de trobar-lo un esport molt més divertit i interessant, agraïm que els mitjans de comunicació no ens estiguin contínuament bombardejant amb “notícies” (des de quan és notícia en ple agost que un jugador del barça arribi tard a un entrenament?! Serà que no hi ha esdeveniments culturals molt més importants per fer-ne difusió!). Doncs aquest cap de setmana vam tenir ració doble: dissabte els francesos van guanyar als gal·lesos, i ahir els Kiwis van apallissar als australians. Molt divertit i emocionant de mirar. És una llàstima que els aussies no hagin arribat a la final, perquè si haguessin guanyat la World Cup suposo que hi haurien hagut moltes celebracions. Però els All Blacks es mereixien la victòria, ja que van jugar molt millor i van demostrar ser física i tàcticament superiors. En fi, divendres que ve es disputaran el 3r i el 4t lloc i diumenge la final, que serà la última oportunitat per veure la Haka (dansa de guerra tradicional dels maori)!