06. God save the Queen!

Avui ens ha visitat l'Elisabeth, famosa per ser la reina del Regne Unit, d'Austràlia i de molts països més. Quin luju tu...! És la seva 16a visita oficial a aquest continent, i dintre el viatge que hi està fent avui ha passat en ferry per davant de la nostra escola. Una mica ridícul tot plegat, i més per nosaltres que no creiem en la monarquia, però ja que hi soms posats hem fet una mica el guiri:)



Però deixant de banda aquesta anècdota, la setmana passada va ser bastant productiva:

XXXX Brewery

La cervesa més popular de Queensland, produïda a Brisbane, és la XXXX (ho pronuncien fourex). Com a bons aficionats a la cervesa no podíem deixar passar l'oportunitat de fer un tour per la seva fàbrica, així que dimecres passat hi vam anar. Durant una hora i mitja el guia ens va ensenyar les instal·lacions. Sort que teníem clar el procés d'elaboració, si més no artesanalment, perquè l'home parlava l'anglès molt ràpidament i costava seguir-lo. Al principi ens vam asseure a una plataforma giratòria que cada vegada que parava quedàvem encarats a un “escenari” diferent, on veies maniquís, fotos antigues ampliades, dibuixos, mobles, etc. A través d'una veu en off i d'un joc de llums que il·luminava un o altre element en funció de la narració, ens mostraven diferents moments de la història de la companyia. Era com veure els quadres de la passió en versió cervesera. Ens va encantar, perquè de tan cutre que era resultava fascinant! La planta d'embotellament també ens va agradar molt, ja que veies tot el procés d'embotellament de la cervesa, des de cada unitat per separat fins a formar part d'un palet. A més, a l'Helena li van venir records d'infantesa de quan el seu pare treballava a la Coca-Cola. De totes maneres, el millor de tot va ser al final, quan vam arribar al pub de la XXXX i ens van servir una barbacoa per sopar i vam poder catar les diferents birres que produeixen, entre ells una amb un fort sabor a llúpol que era boníssima!!!! Ah, i com a curiositat, de les ampolles petites de cerveses en diuen stubbies!



Australia Zoo

La família del desaparegut Steve Irwin, el mundialment famós Caçador de cocodrils, és la propietària de l'Australia Zoo, que està ubicat a una hora i quart de Brisbane en tren. Dissabte vam anar a passar-hi el dia i realment ens va agradar molt, perquè finalment vam poder veure en directe molts animals típics d'Austràlia en un espai molt ben organitzat! Només d'entrar hi havia el memorial a l'Steve, en forma d'una estàtua amb tota la família. Després vam anar bastant directes al Wildlife Warriors Show, que feien al Crocoseum, i en el que en mitja hora vam poder veure des com es banyaven amb una serp o alimentaven a un cocodril, fins a moltes espècies diferents d'ocells volant ordenadament al mateix temps per tot el recinte, a ritme d'AC/DC. Impressionant! També ens va encantar poder caminar pel tancat dels cangurs i dels coales i poder-los acariciar tranquil·lament. Els coales són una canya, fan molta gràcia, i en més de tres ocasions vam tenir temptacions d'agafar-ne algun i emportar-nos-el a casa! Evidentment els molts cocodrils i serps verinoses que hi havia estaven ben aïllats i feien molta impressió. També vam poder observar els entranyables wombats, molts tipus d'ocells, emus, dingos... i tocar un cocodril petit (quina gràaaaacia). Va ser un gran dia rodejats de fauna australiana!



Mount Coot-tha

I ahir vam tornar a fer una trobada amb la Xisca!! Aquesta vegada vam agafar el transport públic per anar cap al Mount Coot-tha per fer-hi una bona caminada, per gaudir de les vistes de Brisbane, per observar les Slaughter falls (no va poder ser perquè estava ben sec), voltar per una ruta amb peces d'art aborigen i fer un bon dinar d'entrepà de pa amb tomata i truita. Aquest turonet de 287 m, el més alt de la ciutat, antigament va ser la llar dels aborígens Turrbal. Aquesta tribu acostumava a anar-hi a recol·lectar “ku-ta”, mel, i és per això que van batejar el lloc amb el nom de: muntanya de mel. Nosaltres hi vam passar un bon matí de diumenge sense estrès, amb aire fresc i un solet de primavera que va acabar apretant.



Shafston International College

Aquest és el nom de l'escola on estem estudiant anglès als matins, i li ve donat per la Shafston House, una queenslander (casa típica de la zona de Queensland) construida el 1865 i que és la tercera més antiga de Brisbane. Des del moment en què vam arribar ens va donar la sensació que havíem escollit bé el nostre destí per la primera parada del viatge: l'espaiós lobby, la zona enjardinada de davant el riu, l'habitació amb bones vistes... ens van donar una càlida benvinguda. A mesura que han anat passant els dies hem ampliat horitzons, i a banda de les classes hem tingut l'oportunitat de fer altres coses: esmorzars fabulosos al Cafe Renoir (el tema del menjar sempre ens fa córrer), festes de comiat de companys de classe que tornen al seu país, deixar passar tempestes i fotografiar-les des de l'habitació, etc.

La veritat és que hi estem passant uns dies genials, però també comencem a notar que les ganes de viatjar i fer quilòmetres per conèixer territori australià van augmentant a mesura que passen les hores. El nostre temps a Brisbane s'acaba i divendres que ve li direm adéu per recórrer la costa est d'Austràlia durant 17 dies!

05. Menjar, cervesa & músiques del món (què se n'ha fet del sexe, drogues & rock'n'roll?)

Ja plenament integrats en la vida d'estudiant a Brisbane i passant completament desapercebuts entre els pigmeus per la perfecte pronunciació de l'anglès (somiar és gratis...), la setmana passada no vam parar quiets ni un moment!

Tukka Restaurant: cuina tradicional aborigen

Ens moríem de ganes de provar la carn de cocodril i dimarts de la setmana passada vam trobar el lloc ideal per fer-ho: el Tukka, un restaurant que aposta per una nova interpretació de les receptes aborígens. Mentre que en Ferran Adrià va posar de moda el concepte de modificar els aliments, en aquest establiment han apostat per obrir la seva cuina als productes naturals que el país els hi ofereix: cocodril, cangur, emu, pòssum, etc. No és ni millor ni pitjor. És diferent. Després de llegir la carta diverses vegades (era molt divertit haver d'escollir entre plats tan poc comuns per nosaltres), finalment vam tirar:

- Ceviche de cocodrils de granja de Cairns amb maduixes i faves, vinagreta de gerds i amanida de créixens.

- Filet de cangur de Queensland amb llimona murta, puré de carbassa i estofat de ceba de primavera.

- Filet d'emu de granja de Marburg amb suc de taronja i fonoll rostit en patates Galletto

- Sortit de postres hiper-dolces (visca el sucre!).

Menjar cocodril va ser molt estrany, ja que ens el van servir laminat molt prim i quan el menjaves, en un primer moment era una mica dur però després tenia una textura molt curiosa, ja que semblava xiclet. El gust no el vam acabar de poder apreciar, perquè estava acompanyat de maduixes i diversos tipus d'herbes que en distorsionaven molt el gust. Li vam preguntar a la cambrera si sempre el servien tallat prim i ens va dir que depenent de la recepta a vegades era més gruixut. També ens va explicar que el cocodril que havíem menjat havia estat criat a una granja i que tenia un gust similar al pollastre, mentre que els que viuen als rius tenen un sabor més proper al peix. Sí, de fet ja té lògica... Tant el cangur com l'emu ens els van servir filetejats a l'estil magret d'ànec. Es veu que sempre els couen poc, ja que sinó la carn queda molt dura. Si el vols fet, et recomanen que primer el provis poc fet i que sinó t'agrada ja te'l couran més. Com a bon carnívor, a mi el cangur em va encantar, però a l'Helena no li va acabar de fer el pes. És una carn que té un gust bastant fort i no et deixa indiferent. L'emu, en canvi, era molt més suau. Realment va valer la pena i va ser una gran experiència!



Oktober Fest Brisbane

Com que tenim pendent anar a Munic a l'autèntic Oktober Fest a beure cerveses alemanyes (ufff, només de pensar-hi se'm fa la boca aigua), divendres passat vam aprofitar per treure el cap a l'adaptació que els australians han fet a Brisbane. Hi vam anar amb alguns companys de classe, dos dels quals havien estat al d'Alemanya, i ens van comentar que no tenia res a veure, i que l'original val molt més la pena, ja que no és tan car (vam haver de pagar entrada i cada birra valia 10 dòlars!!!!), és molt més gran i hi ha més tipus de suc de civada. Tot i així, va estar prou bé i vam poder beure cervesa de blat alemanya, la qual cosa sempre és d'agrair:) El resum podria ser: entrada a l'Oktober Fest Brisbane, 16 dòlars. Una birra, 10 dòlars. Veure a alguna asiàtica vestida a l'estil de Baviera, no té preu!!!!!!!!!!!!!!!!!



The Queensland Multicultural Festival

Aprofitant que feia un sol eixordador (fins i tot massa), ahir vam anar al festival multicultural que organitza el Govern de Queensland. D'entrada vam quedar impressionats amb el lloc on el feien, el Roma Street Park, perquè és una espècie de jardí botànic molt ben conservat i caminar-hi pel mig ja val de per si la pena. Repartits en diversos espais hi havien cinc petits escenaris amb grups de tot el món, i el que ens van cridar més l'atenció van ser dues formacions d'aborígens australians i una de japonesos. Bé, per ser justos, a aquests últims jo vaig aprofitar per fer la migdiada i l'Helena per llegir... Al llarg de tot el parc trobaves moltes parades de menjars del món i per dinar ens vam posar les botes amb un indi. També podies visitar estands de diverses organitzacions, i a la que devia ser l'equivalent a les antípodes de la Direcció General de Trànsit vam agafar un manual de normes bàsiques de conducció per Austràlia i un mapa de carreteres, que pel viatge per la costa est ens anirà molt bé, juntament amb el que ens van regalar en Pinxo i l'Aitana. Com que el festival era gratuït, evidentment estava pleníssim i hi havia moltes famílies, amb la qual cosa les ombres estaven molt cotitzades. I així vam passar el dia fins a les quatre de la tarda, que vam començar a tirar cap a l'habitació per veure en acció el Wallabies!



Rugby World Cup: Wallabies (Austràlia) vs. All Blacks (Nova Zelanda)

Si el futbol no ens diu res, i de fet a mi els esports en general m'avorreixen, el rugby ja fa temps que ens crida l'atenció. Suposo que a part de trobar-lo un esport molt més divertit i interessant, agraïm que els mitjans de comunicació no ens estiguin contínuament bombardejant amb “notícies” (des de quan és notícia en ple agost que un jugador del barça arribi tard a un entrenament?! Serà que no hi ha esdeveniments culturals molt més importants per fer-ne difusió!). Doncs aquest cap de setmana vam tenir ració doble: dissabte els francesos van guanyar als gal·lesos, i ahir els Kiwis van apallissar als australians. Molt divertit i emocionant de mirar. És una llàstima que els aussies no hagin arribat a la final, perquè si haguessin guanyat la World Cup suposo que hi haurien hagut moltes celebracions. Però els All Blacks es mereixien la victòria, ja que van jugar molt millor i van demostrar ser física i tàcticament superiors. En fi, divendres que ve es disputaran el 3r i el 4t lloc i diumenge la final, que serà la última oportunitat per veure la Haka (dansa de guerra tradicional dels maori)!

04. Agafant el ritme

Passats els primers dies per Brisbane, el divendres vam començar a enflairar el cap de setmana i les diferents propostes per poder-lo aprofitar al 100%. La primera convocatòria va venir de mans de la parella sueca amb la que compartim les classes de General English. Amb l'excusa que els de l'escola organitzaven una festa brasilera en un local molt proper a la residènca, juntament amb el fet que aquí l'alcohol és molt i molt car, els suecs van proposar-nos que anéssim al seu apartament a fer una pre-party. L'ambient va ser del tot variat perquè ens vam reunir gent de tot arreu: els amfitrions, una alemanya, una colombiana, una xeca, un suís i nosaltres. Durant l'estona que vam estar junts vam intercanviar opinions i anècdotes de cada país, i el punt culminant va ser quan aixecant les copes vam brindar segons l'estil de cadascun dels que érem. Va ser com tornar a tenir 20 anys, jejejejeje. Aquí us deixem una foto de la pre-party.

Després d'absorbir tots aquests nous coneixements, vam anar a descansar ja que l'endemà a les 9h havíem quedat per trobar-nos amb la Xisca i en Miguelito (uns ex-companys de feina de la UdG) al Queensland Performing Arts Center, una zona de la ciutat molt propera al centre on es reuneixen diferents edificis relacionats amb la cultura: Museu, Art Gallery, State Library...Tot i que en un primer moment el temps no ens va acompanyar gaire, més cap al tard vam poder fer ruta per la part més cèntrica de la ciutat (amb concert de música persa i venta de catifes inclosa, per Queen Street) i vam poder passejar per un dels parcs més grans i macos del costat del riu: el City Botanic Gardens. Una de les coses que em tenen més captivada de Brisbane és el fet que estant enmig d'una ciutat amb gairebé 2 milions d'habitants et pots sentir com si estessis en plena natura. Els parcs són espectaculars, estan molt ben cuidats i la fauna que hi habita et transporta amb sons cap a paisatges exòtics. Realment va ser genial poder tornar a passejar pel parc i pel seu manglar.



El diumenge el vam dedicar a refrescar-nos per dins i per fora :). Per començar el dia ens en vam anar al South Bank Parklands, on ens esperava una piscina artificial d'aigua dolça, amb socorristes inclosos, i dues horetes de sol i bany. Tot i que la nostra idea era la d'aprofitar el sol del matí, a l'hora de la veritat no vam poder aguantar massa estona sota el lorenzo australià perquè era realment molt intens. Però bé, després de refrescar el cos tocava refrescar l'esperit, i tal com mana la tradició pigmea el dia que hi ha partit de rugby s'ha d'anar al pub a donar suport a l'equip i a fer unes pintes!!!! L'ocasió valia molt la pena ja que anàvem a veure els quarts de final de la Copa del Món de Rugby que s'està fent a Nova Zelanda, i que posava en joc el pas a semifinals d'Austràlia o Sud Àfrica. Des d'un bon principi l'ambient va estar caracteritzat per la presència d'aussies enormes que bebien com si no ho haguessin fet mai en la seva vida. El cas més proper que us podem comentar és el d'un australià que teníem al davant i que amb els seus 1,80 metres d'alçada i l'hora i mitja que va durar el partit va beure ell solet 7 pintes, que venen a ser 3,5 litres de cervesa. Tot i que nosaltres som creients incondicionals del “allá dónde fueres haz lo que vieres” vam preferir saltar-nos aquesta costum i seguir la de cridar i aplaudir cada vegada que els Wallabies (nom de l'equip nacional de rugby australià) marcava algun punt. Al final tothom va estar molt content perquè va guanyar l'equip de casa i aquest proper diumenge s'enfrontarà amb els Alls Blacks nova zelandesos. No ens ho perdrem!!!!

03. The A-Team (The Australian Team)

Si alguna cosa té Brisbane, a part d'un riu molt gran que el travessa, és que hi ha molts parcs! I si alguna cosa ens caracteritza a nosaltres és que som uns matats i ens motiva molt caminar. Per tant, ja us podeu imaginar què ens hem dedicat a fer bona part de les tardes que hem tingut lliures: mirar la tele!

Tot i haver-ne vist molts, encara ens en queden uns quants per descobrir, i més endavant ja farem una entrada de les nostres incursions a les zones verdes de la ciutat. Mentrestant us volem explicar una anècdota que ens va passar ahir divendres al Merthyr Park. Us posem en situació: havent dinat, com cada dia que ha fet bon temps (perquè a vegades plou i no hi ha dret, que això no estava en el contracte:), vam sortir de Shafston (our International College, oh yeah!) per anar a conèixer un nou parc. Aquesta vegada ens havíem decidit pel que veiem cada dia des del balcó de la nostra habitació, una franja verda allargada i arbrada al costat del riu. Després d'estar 30 minuts caminant finalment hi vam arribar. Al principi tot ens va semblar normal: gespa de color verd al terra, arbres amb arrels i branques gegants, animalots varis i entre ells els temibles corbs que intimiden a l'Helena (oh, pobra noia!), pigmeus caminant i corrent per l'esquerra del camí... En fi, tot el més comú de trobar en aquests espais. Però hi havia alguna cosa fora de lloc. En un primer moment no sabíem ben bé què era: vam mirar les soles de les bambes, per assegurar-nos que no haguéssim trepitjat algun regal, vam palpar-nos el coll per comprovar que algun aborigen despistat no ens hagués tirat algun dard enverinat (males llengües asseguren que a alguns turistes els han cuit a la brasa amb una poma a la boca, després de quedar sedats sotes els afectes d'aquests drogues)... But, el més estrany és que no havia passat res d'això. What's going on? Després de fer-nos aquesta pregunta existencial els vam veure! Oh my God! What the hell is that? (o sigui, macagumdeu, què collons és allò?!). Estaven allà relaxats, prenent el sol, com si no haguessin trencat mai cap plat. Semblava que realment estaven fent el que els hi agradava.



La putada és que no havíem begut cap cervesa, perquè almenys ho haguéssim pogut atribuir a l'alcohol. Però allà estàvem, més serens que unes pasqües, tenint al·lucinacions en ple migdia. La primera reacció va ser la de bufetejar-nos l'un a l'altre diverses vegades, fins que vam veure que teníem les galtes més vermelles que les d'un caçador dissabte al matí després d'esmorzar a Can Selvatà, i que el coi de figuretes encara seguien allà. Després de fer-los aquestes fotos robades en pla Paparazzi, ens vam ocultar entre la malesa i vam poder veure com en mini-Garfield, la mini-dona australiana i el mini-koala (amagat a la foto entre les fulles de l'arbre) baixaven i es reunien a la gespa amb un nou mini-company: un cangur small size. Semblava Catalunya en miniatura a l'altre costat de món. Com que nosaltres ja som de per si baixets, vam pensar que si ens hi acostàvem no els espantaríem. I efectivament, ens van mirar de fit a fit i ens van obsequiar amb un G' Day (salutació “uriunda” dels pigmeus). Al cap de mitja hora ja érem amics de l'ànima, havíem intercanviat històries i e-mails, i havíem quedat que ens visitarien properament a la nostra escola. Resulta que són The A-Team (The Australian Team), uns furagits de la llei que sobreviuen com poden al marge del govern que antigament els havia emparat. El més curiós de tot, és que el koala s'ha acostumat a menjar fulles que no són d'eucaliptus. Esperant que ens vinguin a veure un dia, us deixem amb una foto de l'equip al complet:

Conclusió: som dissabte al matí i havíem de trobar-nos amb uns companys de feina de l'Helena de la Universitat de Girona per anar a fer una visita cultural per la zona dels museus d'art. Però plou pels descosits i hem quedat més tard, o sigui teníem temps lliure...

02. Curiositats d'Austràlia

Tots els països tenen les seves peculiaritats i rareses diverses. En el cas d'Austràlia, aquestes venen marcades, entre d'altres, per la combinació de dos factors claus: per un costat, és el continent més antic del món i durant 40 milions d'anys va evolucionar al marge de la resta del món, i per l'altre, quan hi va entrar en contacte ho va fer de la mà dels anglesos (el capità James Cook hi va arribar el 1770 amb la nau Endeavour). Com us podeu imaginar, la mescla no pot ser més explosiva!!! Si a aquests dos elements ja de per si sols potents hi afegim el fet que és una terra que s'està allunyant progressivament d'Europa i s'està acostant cada vegada més a Àsia (lògic pel que fa a la proximitat geogràfica), el resultat és una terra fascinant, perillosa i desconcertant.

 Aquestes són algunes de les curiositats que ens han cridat més l'atenció:
- Als supermercats es pot comprar carn de cangur (boníssima!!!!! Similar a un bistec o a un entrecot).
- Venen vi d'AC/DC (normal si tenim en compte que és el grup més conegut d'aquest continent!).
- Condueixen per l'esquerra com els anglesos, o sigui, pel costat equivocat de la carretera.
- El 85 % de la població viu a la zona costanera del sud-est (qui és el valent que viu al mig del desert?!).
- Canberra es va construir expressament per ser la capital del país, ja que la rivalitat entre Melbourne i Sidney va fer que fos més pacífic i viable aquesta solució que no decidir quina de les dues adquiria més protagonisme.
- Les monedes d'1 i 2 cèntims de dòlar australià estan fora de circulació, però en canvi, et pots trobar que el cost d'un producte sigui de 9,97 AUD... amb la qual cosa arrodoneixen al teu favor i et costa 9,95 AUD.
- Té més animals que et poden matar que cap altre lloc: les deu serps més verinoses del món són australianes i aquests cinc animals (l'aranya de tela d'embut, la medusa cofre, el pop d'anells blaus, el rènec paralitzador i el peix pedra) són el més més letals de la seva espècie en el món.
- És el continent habitat més antic, pla i sec del planeta, i més del 70 % de la seva superfície és àrida. No obstant això, la diversitat del seus paisatges inclou selves, platges tropicals, formacions glacials, impressionants costes i planes fluvials.
- Els aborígens hi viuen des de fa més de 60.000 anys i el seu art, històries i creences són dels més antics de la Terra.
- És l'única nació que va començar com una presó (els britànics hi van començar a enviar presos el 1778, ja que les seves presons estaven plenes).
- És l'única illa que és al mateix temps un continent i l'únic continent que també és un país.
- És la llar del ser viu més gran del planeta: la gran barrera de corall.

En fi, en aquesta entrada no expliquem massa res de nosaltres i potser és una mica pesada, però ens venia de gust compartir el que estem descobrint al down under :)

01. Bon dia Austràlia

Després de dormir durant deu hores, podem dir que ja estem bastant recuperats del simpàtic jet lag (sense comptar esperes als aeroports i als avions, viatges amb cotxe i bus, hem acumulat 24 hores de vol de les 40 que ha durat el trajecte). A prioi podria semblar que són moltes hores de viatge i que és molt pesat, però no és res si tenim en compte que a principis/mitjans del segle passat es tardava 12 dies per volar de Londres a Sidney, fent 42 parades per omplir dipòsits, 5 canvis d'avió i un viatge en tren a través d'Itàlia, perquè Mussolini no permetia que els vols creuessin l'espai aeri italià. I això si sobrevivies, perquè en aquells temps els accidents eren molt habituals. El que també ha canviat han estat les restriccions a l'hora d'entrar al país. Si bé ara són molt escrupolosos i incisius en el fet que no entris animals, plantes i altres tipus d'organismes que puguin afectar la diversitat natural del país, abans no només no hi havia cap tipus de control, sinó que fins i tot hi havia societats que intentaven aclimatar espècies “de fora”. Així trobem que en l'actualitat hi ha plagues de conills, guilles i camells (avui en dia es calcula que n'hi ha uns 100.000 i és l'únic lloc del món on els dromedaris hi existeixen en estat salvatge) entre d'altres. Flora i fauna n'han patit les conseqüències i sobreviuen en constant amenaça per les espècies invasores.

Dijous al matí vàrem marxar de Banyoles i ahir a les 10h vàrem arribar a Brisbane, Austràlia (altrament conegut com Ustràlia! Olga, va per tu!! je je). Com a anècdota queda el fet que va anar d'un pèl que no ens quedem tirats a l'aeroport de Heathrow, Londres, per culpa d'ebookers, la companyia d'internet a través de la qual vam comprar els bitllets. El cas és que el personal de facutarció d'EVA Air va estar parlant amb ells durant una hora i mijta de rellotge i ni reconeixien el seu error ni donaven cap altra solució que no fos cancel·lar els bitllets, cobrar-nos 250 lliures (a sobre!!!) i quedar-nos sense volar. Sort que els de la companyia aèria van trucar diverses vegades a l'oficina d'immigració australiana i al final van trobar una persona que va ser comprensiva i va poder solucionar el problema per un altre costat. Resumint: el personal d'EVA Air un 10 (es van guanyar una caixa de bombons:) i el d'ebookers un 0 (colla de cabrons, fos per ells encara estaríem tirats a Heathrow!!!).



Aquest matí ens hem despertat per primera vegada a Austràlia i ens ha rebut un sol rabiosament brillant i unes vistes precioses del riu Brisbane, que travessa la ciutat amb el mateix nom. Per un moment, però, ens hem traslladat a Figueres, ja que bufava un fort vent atramuntanat, i a l'habitació ens hi hem trobat penjat el quadre La persistencia de la memoria d'en Salvador Dalí (més ben dit una reproducció del quadre...). Tu, ja que hi soms posats ens podrien haver rebut amb una Tortada, uns Rocs de l'Estany i un quadre dels germans Palau (visca Banyoles!!). Ahir ja vàrem explorar una mica la zona i vàrem fer un primer contacte amb els pigmeus (nom carinyòs amb el que ens referim als australians, mundialment coneguts com a aussies), però avui hem anat caminant a descobrir una altra part de Brisbane. Tenim la sort de viure bastant al centre, la qual cosa és d'agrair si et vols desplaçar a peu per una ciutat de quasi 2 milions d'habitants. Hem passejat per la vora del riu i ens ha impressionat: hem trobat des d'una zona d'escalada, passant per un museu d'arts i el maritim, fins a un espai per barbacoes i piscines amb moltes families banyant-s'hi. Us passem un resum amb fotos del que ha donat de si aquest primer contacte amb la nostra ciutat d'acollida.

00. El final del principi

D’aquí a una setmana finalment començarem a fer realitat el nostre somni! Hi hauria qui diria que si fos veritat seria un rècord Guinness i, sincerament, per nosaltres ho és, ja que després tres anys donant-hi voltes i de fer i desfer els plans quaranta vegades, finalment es materialitza aquesta gran aventura. Al·leluia!!!!!!!!!!!

El dijous 29 de setembre marxarem de casa al matí i si tot va bé, no hi tornarem fins a finals de març. Ens agafem sis mesos sabàtics: el primer, estudiant anglès a Brisbane, Austràlia, i els cinc restants de viatge amb la motxilla, sense cap ruta concretada, per la costa est d’Austràlia i pel sud-est asiàtic: Indonèsia, Singapur, Malàisia, Tailàndia, Laos, Cambodja, Vietnam...

La primera etapa serà una mica pesada, ja que de Banyoles a Brisbane ens separen 38 hores, diversos tipus de transports i molta paciència.

Afirmen que quan realment gaudeixes d’un projecte és quan l’estàs preparant. En el nostre cas, estem convençudíssims que no serà així, i que els preparatius no seran més que una simple anècdota. Però sí que creiem que, d’una manera o altra, tot aquest temps forma part del viatge. Una etapa que ara arriba al seu final i que dijous ens deixarà a la porta de casa. Perquè, com també diuen, el viatge més llarg comença amb una petita passa...