14. Perduts en illes tailandeses

Cada vegada que agafem transports per fer llargues distàncies, ens sentim com petits Ulisses. Mentre que a ell déus, deesses, monstres i altres criatures mitològiques li feien la vida impossible, a nosaltres ens ataca la desinformació. El diumenge 18 vàrem sortir de Georgetown, Malàisia, a les 5 de la matinada, per anar a Koh Lanta, una illa a l'oest de Tailàndia en ple mar d'Andaman. Durant el trajecte vam creuar una frontera, vam canviar cinc vegades de transport (furgonetes i taxis) i vam pujar a dos ferris. A mig camí, mal informats com estàvem, dubtàvem molt seriosament que amb tot aquell embolic de vehicles, nosaltres acabéssim arribant al nostre destí. Però les agències que gestionen aquests tipus de viatge funcionen així: et diuen l'hora que marxes, una hora aproximada d'arribada i obvien tot el que queda entremig (el que a nosaltres ens fa ballar el cap). Per molt que preguntis no en treus l'aigua clara. De totes maneres, un cop conegut el seu modus operandi o t'hi adaptes o pots acabar patint un atac d'histèria. El més sensat és relaxar-se i deixar-los fer. Finalment vam arribar a Koh Lanta, i allà ens hi esperava una setmana sencera de sol, platja i relax. La nostra rutina durant aquells dies va ser ben simple: trobar bons llocs per menjar (la cuina tailandesa te una fama ben merescuda), gaudir de banys de sol i capbussades al mar d'Andaman, deixar-nos “maxacar” pel massatge tailandès i poca cosa més. Per nosaltres va ser una gran sort poder fer aquestes vacances en les dates de Nadal perquè tot i trobar molt a faltar a família i amics vam gaudir d'unes bones festes. Van ser ben diferents, amb temperatures per sobre els 25 ºC i una cuina diferent deliciosa.

Des de Koh Lanta vam aprofitar per fer una excursió d'un dia a la mundialment famosa Maya Bay (que surt a La Playa, la pel·lícula protagonitzada per en Leonardo DiCaprio), que està situada a la petita illa de Koh Phi Phi Lay. La visió que un té només arribar-hi és aclaparadora. Els penya-segats calcaris, de centenars de metres d'alçada, cauen al mar amb una força brutal, mentre que els tons verdosos de l'aigua de la badia donen una sensació de suavitat que contrasta a la perfecció. És un lloc preciós però ultra-massificat i això fa que perdi una mica d'encant. Tot i això és un paratge d'una bellesa extraordinària.

Esgotats els nostres dies a Koh Lanta, dilluns vam tornar a creuar els dits i ens vam deixar endur per la mateixa rutina de transport, aquesta vegada cap a l'illa de Koh Tao, a l'est, situada al Golf de Tailàndia. Més preparats i mentalitzats que mai, vam afrontar estoicament els canvis de busos, furgonetes i vaixells, per tornat a posar els peus al continent, travessar-lo i fer nit a un barco amb matalassos prims al terra. L'endemà, vam agafar un vaixell ràpid i a mig matí vam posar l'àncora a l'illa tortuga (una mica marejats per les fotes onades, tot sigui dit).

A Koh Tao a en Marc li esperava un dels objectius del viatge que li feia més il·lusió: treure's el títol PADI de submarinisme en aigües obertes. De dimecres fins ahir dissabte va aprendre la teòrica i va posar en pràctica els coneixements adquirits, primer en una piscina, i els dos últims dies al mar. Li va agradar molt i va suposar tot un repte pensar en català, llegir el llibre en castellà, i veure els vídeos i escoltar al professor en anglès. Però ahir va aconseguir el certificat i vam poder veure les imatges que va gravar el càmera que els va acompanyar a les dues últimes immersions que van fer. Un vídeo molt ben editat acompanyat de les cançons que van escollir els alumnes. Un bon record!

Aprofitant la bona relació amb els companys del curs, ahir vam anar a rebre el 2012 amb en Dirck (l'instructor alemany) i una parella de canadencs molt macos. Vam sopar unes pizzes boníssimes al Farango, per acomiadar el 2011 més a l'europea. Va ser molt curiós entrar al nou any amb màniga curta a la platja, sense els amics i rodejats de focs artificials, molt d'ambient i els odiosos i omnipresents mosquits. El més espectacular eren els centenars de fanalets budistes, de poc més d'un metre d'alt per quaranta o cinquanta centímetres de diàmetre, que la gent encenia i veia allunyar-se volant amb els seus desitjos. Una estampa realment preciosa.

Com que vam anar a dormir aviat, aquest matí ens hem aixecat ben frescos i hem anat a caminar a un mirador que hi ha a l'extrem sud de Koh Tao. Hem tingut unes vistes molt maques de l'illa, ideals per afrontar el nou any amb energies renovades i desitjar-vos molt bon 2012!

Demà al matí marxarem i arribarem al vespre a Bangkok, una ciutat que tenim moltes ganes de visitar però que no sabem si estem preparats per afrontar-ne el seu estrès, després de dues setmanes de relaxació màxima. Però que com que viatjar és adaptar-se, canviarem el xip i llestos!