11. Singapur, el petit oasi del sud-est asiàtic

Si vens d'Indonèsia, Singapur sembla que formi part d'una dimensió paral·lela. Estan de costat, però els separa una distància abismal. Amb només dues hores de vol, dilluns vam tornar al primer món. Singapur és un país ric, amb quasi cinc milions d'habitants i amb l'objectiu d'arribar a sis i mig. Si el seu creixement en quan a població no és prou significatiu, resulta que és una nació petita que s'eixampla des de fa anys i en què els enginyers treballen durament per guanyar terreny al mar. Als anys 60 van agafar terra de les seves muntanyes fins a deixar un territori quasi totalment pla, però des de fa anys en compren en grans quantitats als països veïns.

Segons una llegenda malaia, un príncep de Sumata va veure un lleó a l'illa de Temasek i va fundar una ciutat anomenada Singapura (ciutat lleó). Aquesta ciutat marina va rebre un fort impuls quan Sir Thomas Stamford Raffles va arribar amb la missió de garantir una base estratègica per l'Imperi britànic en aquest racó de món. Durant la Segona Guerra Mundial els japonesos la van conquerir, però al cap de pocs anys va aconseguir la independència. En les últimes 3 dècades, ha passat de ser un país pobre a un dels més rics, que té per objectiu continuar desenvolupant industries com el turisme, els serveis financers, els mitjans de comunicació digitals i la investigació biomèdica.

De la informació que t'arriba de Singapur a través dels mitjans de comunicació t'esperes trobar una ciutat policial en què t'han de multar per tot. Però la realitat és molt diferent: no veus policia quasi per enlloc, tot i que sí que hi ha moltes càmeres de vigilància pels carrers. És molt acollidora, hospitalària i extremadament neta, ja que no hi ha papers pel terra ni pintades per enlloc. El metro, anomenat MRT, està impecable.

Una gran part de la població viu en pisos de protecció oficial, que reben unes fortes subvencions del govern. Són construccions que criden molt l'atenció perquè destaquen per la seva senzillesa, en clar contrast amb els moderns grata-cels, centres comercials, teatres i edificis oficials. En Norman Foster va dissenyar la cúpula del Tribunal Suprem, que sembla una nau espacial.

El 75% de la població són xinesos, seguits dels malais (13%) i dels hindús singapuresos (9%) i la resta de diferents nacionalitats. Aquesta diversitat ètnica fa que hi hagi quatre idiomes oficials: l'anglès, el xinès, el tàmil i el bahasa. Tots els habitants han de ser bilingües, amb l'anglès i un dels altres tres idiomes, en funció de l'origen dels pares. Aquesta mescla de cultures queda totalment reflectida als fogons, ja que trobes una oferta gastronòmica immensa, amb cuines de molts països asiàtics, en els nombrosos mercats de menjar repartits per tota la ciutat. No cal dir que ens hem submergit de ple a descobrir nous sabors!

Un dels altres aspectes on pots comprovar la multi-culturalitat d'aquesta societat és en els diferents barris. El primer dia a la ciutat ens va portar a conèixer el Colonial, on hi vam veure tot d'edificis imponents, herència de l'estada dels britànics, i el CBD (el centre de negocis). Les edificacions robustes i clàssiques del primer rivalitzen amb els grans grata-cels de ferro i formigó d'alçada vertiginosa que caracteritzen el segon. La proximitat d'un amb l'altre forma un conjunt molt divers que conflueix a la riba sud del riu Singapur. En aquesta zona és on hi vam trobar l'estàtua del Merlion, un híbrid entre lleó i peix que als anys 60 es va crear com a icona de la ciutat (mentre que el lleó simbolitza la fortalesa del país, el peix vol reflectir la unió de la nació amb el riu i el mar).

El riu, molt important pels singapuresos, adopta un aspecte ben diferent per aquestes dates, perquè al llarg del desembre hi van posant milers de boies de color blanc, decorades amb els desitjos pel nou any que els vianants anònims hi van escrivint. El dia 31 celebren el cap d'any des d'aquest punt, amb una macro festa que combina música, pirotècnia i jocs de llum i aigua. Com que és una convocatòria oberta a tothom, no vam voler deixar passar l'oportunitat de participar-hi tot escrivint els nostres desitjos pel 2012. A aquesta zona, coneguda com Marina Bay, hi ha una gran activitat, ja que també hi ha un escenari a l'aire lliure, on ahir al vespre hi vam poder escoltar tango, molts centres comercials de nova generació i el circuit de Fòrmula 1 (el primer Gran Premi nocturn de la història). Tot i que l'últim dia de l'any no serem aquí, vam poder veure un petit tastet del que pot arribar a ser l'espectacle de canvi d'any, perquè ahir a la nit vam assistir a una performance de llum, aigua, vídeo-projeccions i música molt ben aconseguida i emotiva.

A mesura que han anat passant els dies ens hem anat perdent pels barris més petits i frenètics de la ciutat. Els que més destaquen per les olors a encens, pels diferents tipus de temples, pels colors de les cases i pels habitants són Little India i Chinatown. Pels noms ja us haureu fet una idea del que és més característic de cadascun... Little India és un barri desordenat on s'apilonen des de temples budistes i taoistes a botiguetes de venta de saris, de records, d'espècies... Els productes han envaït el carrer i avançar esquivant camisetes, rellotges, sabates i vianants és el més comú. Chinatown, en canvi, està regit per l'ordre. Els centres comercials harmonitzen amb els pisos de protecció oficial (cada bloc amb el seu color i el seu número ben conservat), el temple que preserva el dent de Buda està ubicat entre un mercat de productes frescos i incomptables llocs per menjar, i pels carrers de vianants que fan tan característics aquests barris.

L'últim barri que vam visitar va ser el musulmà, el Kmapong Glam. Tot i que té la mesquita més gran de la cuitat, culminada per una gran cúpula daurada, és el que passa més desapercebut de tots. En ell hi vam veure des de grans executius dinant a corre-cuita o botigues de teles i estores, a noies tapades de dalt a baix amb grans vels. Tot plegat és digne de ser vist, per nosaltres, va tenir poc encant. Molt allunyada d'aquest barri hi ha Orchard Road. D'ella havíem llegit que reuneix tots els grans i caríssims centres comercials que ens podem imaginar i que per Nadal s'engalana amb la millor il·luminació. Quan vam posar els peus al carrer no podíem imaginar que l'impacte seria tan gran. Milions de llums, arbres, boles i estrelles ens van transportar a casa (heu de tenir en compte que els dinou dies que vam estar per Indonèsia no vam veure cap referència de Nadal i el xoc va ser important), però una hora després vam posar, de nou, els peus a terra i ens vam adonar que estàvem molt lluny...

Un dels aspectes en els que destaca Singapur és en la tecnologia, i fins hi tot hi ha algun centre comercial que només venen aparells electrònics, com el Funan DigitalLife Mall o el Sim Lim Square. Va ser en aquest últim on vam ampliar el nostre arsenal. Si el netbook, l'iPod i les dues càmeres digitals que portem no eren suficients, vam adquirir un tablet! Hi havia alguna oferta d'alguna marca estranya, com Innovative, i una altra que no recordem però que quan ens van ensenyar l'aparell es va tancar sol... Davant d'aquesta falta de confiança, vam optar per comprar un Acer, més car però que si més no coneixem i ens va bé, ja que el netbook és d'aquesta marca. Així que a partir d'ara, en els llargs trajectes i en les hores mortes podrem llegir llibres i guies al tablet, i jugar amb les aplicacions que ens haguem descarregat. I quan tinguen connexió a Internet, després ja podrem fer de tot:)!

Si en algunes ciutats europees es va posar de moda repartir pel carrer estàtues de vaques pintades per diferents artistes, aquí han fet el mateix però amb elefants. L'Elephant Parade Singapore 2011 és l'exhibició d'aquestes figures a l'aire lliure més gran del món, i té per objectiu ajudar a la conservació dels elefants d'Àsia. En vam veure un decorat a la daliniana, la qual cosa confirma que l'esperit d'en Dalí ens persegueix, ja que a la nostra habitació de Brisbane hi havia penjada una reproducció d'un quadre seu. Comencem a sospitar que tindrem més trobades amb el geni surrealista. Qui sap si algun dia tindrem un quadre seu...?!

Els llums de Nadal que ens han fet sentir com a casa, però també hi ha col·laborat la simpatia de la mestressa de la botiga xinesa de sota al hostel. Quina alegria de dona! I els seus pastissets de mongeta verda i vermella són boníssims!

Demà agafarem el bus per anar a Kuala Lumpur, Malàisia, però només estarem 6 hores a la carretera i ja haurem creuat mig país. Serà bufar i fer argolles!