08. Yummy, yummy!

Si alguna cosa hem fet a les antípodes ha sigut sucumbir al dolç! Mira que nosaltres no volíem... però les Tim-Tam (galetes que són tota una institució a aquí), els muffins i els donuts, bufff, ens miraven amb una carona. I després van aparèixer els pancakes, els cupcakes... A partir d'ara prometem canviar i abandonar el costat fosc de la força, però fins ara la consigna ha sigut Yummy, yummy! (mmmm, que bo)!

Desvariejaments produïts pel mono de sucre a banda i entrant en matèria: la següent gran parada va ser Fraser Island, l'illa de sorra més gran del món i un dels pocs llocs de la terra on el bosc tropical creix sobre aquest substrat. Per fer realitat aquesta excursió ens vam convertir en xaiets per unes hores i vam compartir l'experiència amb 38 Fraser explorers més dins d'un bus adaptat per circular sobre la sorra. A l'illa no hi ha carreteres i tots els mitjans de transport que hi accedeixen (motos, autocars, 4x4, avionetes...) han d'anar per la platja. És impressionant veure com hi condueixen, com si fos una autopista, però esquivant onades, dunes i la resta de cotxes. A l'illa també vam poder fer el xafarder per les restes del vaixell Maheno (arrossegat a la costa després de naufragar en rebre l'impacte d'un cicló), remullar-nos a l'Eli Creek i al llac McKenzie (dues de les zones amb aigua dolça que hi ha i on és permès el bany perquè no hi ha risc de trobar-te amb animals perillosos) i fer una caminada pel bosc tropical. “L'aventura” va estar bé però vam aprofitar molt més les hores que vam passar a Rainbow Beach, un poblet de surfistes al nord del Great Sandy National Park en què ens vam banyar i ens vam relaxar caminant per una platja llarguíssima, amb dunes de més de 120 metres de diferents colors.


Dimecres vam fer camí fins a Byron Bay. Tot i no tenir la bellesa natural de Rainbow Beach, tenia altres al·licients, com que la sorra de la platja feia una fressa molt divertida al trepitjar-la (aquí en Joaquín Cortés hi faria meravelles) i que hi havia molt d'ambient, bàsicament jove i surfista (vaja, com nosaltres:). Hi vam arribar dimecres a la tarda i dijous al matí ens vam aixecar abans que el sol per veure'l sortir mar endins, des del far del Cape Byron, l'extrem més oriental d'Austràlia. El taronja escardat que es va filtrar mandrosament entremig dels núvols fins a imposar-se per sobre de la línia de l'horitzó, ens va donar energies per afrontar els prop de 900 quilòmetres que vam recórrer cap al sud fins a les Blue Mountains (una matada, sí). A 1.100 metres sobre el nivell del mar, reben el seu nom del color de l'oli que desprenen els eucaliptus. Les vam poder contemplar des del mirador de Katoomba, i tot i que ens vam quedar amb les ganes de visitar-les a peu, les vam escrutar llargament amb la mirada (quin remei...). Un dels punts més destacats és Three Sisters, que segons la llegenda aborigen, aquestes roques són tres germanes a qui el seu pare va empresonar per protegir-les d'un monstre llegendari (imaginació al poder!).


I va arribar el moment de fer l'última parada al país-illa-continent dels animals perillosos, a Sydney. Hi vam posar les mans dissabte al matí i hi hem passat quatre dies. Ha sigut un punt i a part en el viatge per la costa est, ja que hi hem canviat totalment la rutina: hem abandonat en Zorak (el super cotxe amb el que finalment hem recorregut 5.600 quilòmetres) i ens hem instal·lat a un hostel ubicat al centre de la ciutat, al CBD (Central Business District). No ens havíem creat cap expectativa i ens ha enamorat. We love Sydney! Les famoses icones de l'Opera House i del Harbour Bridge no decepcionen . A més, hem tingut la sort de coincidir amb l'esdeveniment Sculptures by the sea (www.sculpturebythesea.com), en el que com el nom indica, hi ha instal·lades estàtues en un camí de ronda al sud de Bondi (la platja més popular). Com podreu veure per les fotos, n'hi ha de molt originals i creatives. El dia que vam fer aquesta ruta caminant vam continuar fins a arribar a un cementiri al costat de mar, amb unes vistes precioses i en què en comptes de xiprers hi ha palmeres. Quina mort més tropical! Però no tant “positiva” com la del Cementiri Alegre que vam veure a Romania, amb tombes plenes de colors i dibuixos graciosos sobre la causa de la mort del finat. També vam trobar moments de tranquil·litat, però més terrenals, als Jardins Botànics, amb una diversitat enorme, amb mils d'arbres i bambús, i una de les millors col·leccions de palmeres del món, amb més de cent espècies diferents, entre d'altres. La zona de Darling Harbour, amb alguns museus, i el Fish Market, amb ple peixateries al costat de la llotja, també ens han agradat molt. A destacar el centre comercial The Strands, molt bonic i construït a l'estil victorià, com altres edificis relativament antics que es conserven de la ciutat. Captivadora la història del Hyde Park Barracks Museum, en el que et mostren aquest edifici que es va construir el 1.819 per allotjar 600 reclusos, perquè es veu que fins aquell moment al final de cada jornada s'havien de buscar allotjament (o sigui, ets anglès, et condemnen a viure a l'altra punta de món, en condicions miserables i fent treballs molt durs, i al final del dia t'has d'espavilar a buscar un lloc per dormir. Això sí que és saber putejar al personal!!!!!). El passat presidiari d'Austràlia és present de moltes maneres en aquesta ciutat i la fa més atractiva. Es veu que ara tenir avantpassats reclusos està molt ben vist i fins i tot hi han hagut programes de televisió que han buscat aquestes relacions. Qui no vol haver tingut un re-besavi mangui?!


Demà volarem a Bali, Indonèsia, i començarem el nostre pelegrinatge pel sud-est asiàtic. Enyorarem els australians, la seva simpatia i l'exuberant naturalesa, però tenim ganes de descobrir una nova cultura i mentalitat. No sabem què hi trobarem, però l'anomenada smiling land (terra del somriure) segur que ens reserva grans emocions. Endavant les atxes! O com diria en Roger Mas, foc a l'obaga!